TOTAL 200 km i 6500+ amb un cromo de 16:40:00. Tot un campió...
La Gigante de Piedra es una marcha cicloturista BTT que por su dureza está considerada como ultrabike. Son 200Km y 6500m de desnivel positivo por las pistas y sendas de la provincia de Castellón, la segunda más montañosa de España. La salida y la meta se encuentran en la localidad de Alcora. Se atraviesan 13 poblaciones, 11 de Castellón y 2 de Teruel. El tiempo máximo para realizarla son 17 horas y se cuenta con los avituallamientos necesarios para realizarla con garantías, así como asistencia médica, puntos mecánicos y traslados hasta meta. La GP es un reto personal tanto en lo físico como en lo mental, es una lucha con uno mismo, todo ello en el increíble medio natural que esconde el interior de Castellón. Lo iremos descubriendo al rodear al mítico monte Penyagolosa, el Gigante de Piedra, que nos dejara ser Gigantes como él o nos rechazara con su imponente naturaleza. ¿Te atreves?
MOLTES FELICITATS JORDI!! Repte aconseguit.....
Aquí teniu les paraules on ell mateix ens explica el que va arribar a patir per aconseguir-ho, molts de dies d'entrenament per arribar a meta.
Vos recomano que ho llegiu, val la pena.
CRONICA ULTRABIKE GEGANT DE PEDRA per Jordi Gas Ferré
El passat Divendres 5, jo i la meua parella Anna vam arribar a Alcora sobre les 19:00h, per agarrar el dorsal i deixar la bici dins al pàrquing privat de l’organització.
Els nervis eren màxims, ja que no vaig poder realitzar al 100% la preparació per aguantar una prova dalt nivell com aquesta, per motius laborals i personals..., el màxim que havia fet eren 160km i 4.000m+ per les serres dels ports.
03:30h del mati, sona l’alarma.., ja arribat el dia !!, esmorzem i emprenem el camí amb el cotxe des de Castelló a Alcora, un cop allí, entro a buscar la bici, i surto a intercanviar unes últimes paraules en ella, no fa falta dir el nerviós que estava.., no era l’únic, entre els participants es podia notar també, ens esperava un dia de molta guerra.
KM16- Esclaten els coets i iniciem el repte amb molta tranquil·litat, la temperatura es ideal i sense cap problema emprenem unes pujades que ens posen en qüestió de minuts al nostre lloc.. el primer control el passo de llarg, ja que vaig ben aprovisionat d’aigua.
KM32,7 – Castillo de Villamalefa, després de les fortes pujades, sembla ser que la pista ens dona un respir.., i mentrestant pel camí faig amistats, com la de Jorge de Artana, millor persona no em podia trobar !! continuem tranquil·lament fins al pròxim punt de control, on ens vam trobar amb molta expectació i ens van rebre amb la gran festa remember, no podia ser millor !!!
KM63 – Xodos, de moment tot va bé, el sol comença apretar.., el poble es preciós !! des d’alluny observo que esta situat damunt d’una gran pedra, i ens toca remar un poc fins dalt.., la gent esta totalment bolcada amb la carrera, i els ànims són màxims !!
KM75 – Vistabella, continuem Jorge i jo junts, fent la pujada fins a Vistabella amb un altre company, la calor es fa notar de valent, i els quilometres i desnivell que ja portem també, tot i així arribem junts fins al poble.
KM98,5 – Puertomingalvo, començo a tenir mal de panxa.., mentre estic fen la llarga pujada direcció la població, Jorge i jo ens separem i continuo sol cap avant, cada cop més fatigat sense poder menjar i beure i la calor pegant fort al meu darrere.., però baixant ritme i parant varies vegades aconsegueixo continuar, més avant me passa Jorge on satura per donar-me de menjar i animar-me, alguna cosa no he fet bé, he abusat massa del avituallament i ho estava pagant.., un cop vaig arribar, me vaig assentar amb Jorge i vaig començar a menjar pasta, tranquil·lament i recuperant molt poc a poc..
KM124 – Cortes de Arenoso, Jorge i jo sortim junts de Puertomingalvo en direcció a Cortes, fem la forta baixada per carretera fins entrar a la pista on ell que va bé de força continua per avant, i jo vaig pujant al meu ritme, la calor es màxima !! i la pujada sembla ser que no sacava maii !! continua el malestar de panxa i la forta fatiga.. però poc a poc aconsegueixo arribar en solitari, Jorge me va esperar dalt de tot, però al vore que no venia, va decidir continuar a Cortes de Arenoso.
KM148- Zucaina, punt molt crític, en intencions d’abandonar.., confiat de que podria descansar ja que veien el dorsal tocava baixar, ens van fer baixar per una trialera.. la pujada per senda en bici al coll i la trialera de després me van maxacar de tal forma que ja no em pensava travessar el rellotge de meta..... la moral era baixa,, molt baixa...
KM161 – Ludiente, sembla ser que he recuperat un poc... la baixada per senda fins a Ludiente me dixa els braços trinxats.. un cop a la poble, passo el control i masento a un banquet de la plaça, on varies persones me van avituallar d’aigua ben fresca, bocata i cocacola,,, ho tenia tan aprop i en una hora per davant dels talls de control.
KM190- Rotonda Figueroles, sortint de Ludiente, pujem amb la bici carregada al coll casi 1000m+ per una senda amb molta pedra, mentre comencem la pujada, vaig observar gent pegant la volta i tornant cap a baix al poble.... continuem per dalt fins fer una petita baixada on ens tocaria remuntar una fortíssima pujada amb terra solta, un cop dalt, me fixo no molt clarament amb el gràfic que portava al manillar, i veig que l’hora de tall de control era a les 21:00, i teníem les 20:50, sense saber-ho ni jo, vaig traure totes les forces i vaig esprintar sense pausa fins al punt de control,, que era al mateix lloc que el punt del KM16... però en veritat era a les 22:00 el tancament.. me vaig enterar el dia següent...
KM202 – PER FIIII !! passat el control ja començo a veure la població baix de tot, la baixada la emprenc com si no tingues coneixement, les ganes d’arribar a meta eren màximes, però un cop baix, ens van fer anar per trialeres, i surtin de les sendes encara feen falta 6km per a meta, continuo amb el ritme molt fort per carretera, ja totalment de nit, en arribar a Alcora, per si encara anàvem sobrats de forces... ens van fer baixar per un barranc amb moltíssima pedra.... 2km per a meta, estàvem a les portes, el grupet en els que anava ja cridaven !! les ganes eren màximes d’acabar, l’arribada a meta va ser per a mi espectacular !! una vegada travessada vaig trobar a Anna justament a la curva, i no vaig parar fins arribar a ella, PER FII HO HAVIEM ACONSEGUIT !! ME SALTAVEN LES LLAGRIMES DE LALEGRIA, DE VORE A NELLA, JA FORMO PART DE LA GEGANT DE PEDRA !!!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada